Arkaitz Carracedo va començar els seus estudis de biologia a la Universitat del País Basc i es va llicenciar en Biologia Sanitària per la Universitat Complutense de Madrid el 2002. Va dur a terme el seu doctorat a la mateixa universitat i va obtenir el títol de doctor al 2006. Després d'una estada de 4 anys en el laboratori de l'Professor Pier Paolo Pandolfi (a Nova York i Boston), Arkaitz va tornar a Espanya el 2010, amb 30 anys, per començar la seva línia d'investigació independent. Porta des de llavors desenvolupant la seva activitat investigadora en CIC bioGUNE, amb el suport inicial del programa Ramón y Cajal i des de 2011 com a professor d'Investigació Ikerbasque.

Llicenciat en Bioquímica i Biologia Molecular, i doctor en Bioquímica per la Universitat de Múrcia. Després d’una primera etapa postdoctoral a la Universitat de Harvard (Estats Units) va passar a liderar un grup de recerca independent a la Universitat de Würzburg (Alemanya) en la prestigiosa posició de ‘Young Investigator Group Leader’. Des de l’any 2014 dirigeix el seu propi laboratori com a científic titular del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB).

Llicenciat en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment combina l'activitat científica dirigint un grup d'investigació en el Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) amb l'activitat clínica com a cardiòleg intervencionista a l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz. A més, és cap del grup recentment creat CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV). Premiat per les seves aportacions a la lluita contra malalties cardiovasculars.

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigadora ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on lidera un laboratori dedicat a la investigació dels genomes del càncer. Premiada per la seva contribució al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per l’estudi dels genomes del càncer. El seu treball obre nous camins per a la classificació dels malalts de càncer d’acord amb les mutacions que porten els seus tumors i avançar així en la implantació de les teràpies individualitzades més adequades per cada pacient.

Físic i enginyer, investigador d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Ha estat el primer a descriure un nou mecanisme de relacions físiques entre cèl·lules que poden promoure la metàstasi en el càncer. Amb el seu equip, format per unes 15 persones, ha desenvolupat una tecnologia nova capaç de mesurar forces a escala nanomètrica.

Llicenciat en Bioquímica per la Univesitat McGill de Mont-real (Canadà), es va doctorar a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Madrid. Des de l’any 2013 és investigador principal del Laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El jurat va destacar les seves contribucions al camp de les cèl·lules mare. En particular, el premi reconeix el descobriment de la influència del cicle circadià sobre el comportament de les cèl·lules mare adultes. Aquesta troballa té implicacions importants en els camps de l’envelliment i el càncer.

Llicenciada en Bioquímica Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid.
Doctora en Ciències i Premi Extraordinari de tesi doctoral. Des de 2011 lidera el Laboratori de Biologia de Limfòcits B al Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). La Dra. Ramiro va rebre el Premi Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica pels seus treballs sobre els limfòcits B, unes cèl·lules encarregades de produir anticossos i, per això, fonamentals en la defensa contra les infeccions. La investigació realitzada per la doctora Ramiro és sobretot bàsica, però el seu treball pot tenir implicacions mèdiques importants en el context de l'autoimmunitat i el càncer.

Doctor en Biologia per la Universitat de Cambridge. Líder júnior del Grup d’Investigació de Sistemes Genètics, dins el Programa de Biologia de Sistemes en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona.Investigador sènior d’ICREA. El jurat del premi va reconèixer el Dr. Lehner per la seva brillant i original contribució a la comprensió i predicció de com les mutacions genètiques condueixen a canvis fenotípics. Mitjançant aproximacions pròpies de la biologia de sistemes i l’ús de l’anàlisi computacional, el seu treball ajuda a comprendre les causes de les mutacions genètiques que provoquen malalties i el paper que en tot això hi té l’atzar.

Doctor en Bioquímica per la Universitat del País Basc. Cap de grup del Grup d’Inestabilitat Genòmica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). El jurat va reconèixer el Dr. Fernández-Capetillo per la seva contribució a elucidar l’origen del càncer i, en particular, els mecanismes de dany a l’ADN causats per oncogens. Aquesta línia d’investigació tenia un gran potencial a l’hora de desenvolupar tractaments per millorar les expectatives en diversos tipus de tumors. El jurat va valorar particularment les seves últimes aportacions en la generació d’inhibidors de la quinasa ATR i la seva gran projecció de futur.

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Professor d’Investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Coordinador del Programa d’Oncologia i IP de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El jurat va destacar la tasca investigadors del Dr. Batlle, centrada en l’estudi de la rellevància i les implicacions funcionals de les cèl·lules troncals intestinals en el càncer de còlon. La identificació i l’estudi d’aquestes cèl·lules contribuïa, de manera decisiva, al desenvolupament de nous i més eficaços tractaments per al càncer de còlon. El seu treball combinava l’ús de sofisticats models animals amb l’anàlisi de mostres de pacients. Així doncs, es va considerar un excel·lent exemple de connexió entre la investigació bàsica i l’aplicació clínica.

Doctor en Bioquímica per la Universitat de Barcelona. Professor de Recerca de l’ICREA. Director del Programa de Recerca Translacional de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIO). El Dr. Seoane se centrava en l’estudi dels mecanismes de proliferació cel·lular i en l’anàlisi de la importància de les cèl·lules mare tumorals en la progressió del càncer. El jurat va considerar que el treball desenvolupat pel Dr. Seoane era un exemple molt rellevant de la importància de traslladar la investigació bàsica a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques en pacients amb càncer i especialment en tumors cerebrals. Les seves investigacions representaven un repte molt important per a l’oncologia actual.

Doctor en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid. És director del Centre d’Enfermetats del Neurodesenvolupament de l’MRC en el King’s College London. El Dr. Marín centrava les seves investigacions en la recerca de les causes biològiques de les malalties mentals, a partir del coneixement del desenvolupament de l’escorça cerebral. El jurat va valorar la seva trajectòria, que el convertia en un dels neurocientífics espanyols amb més reconeixement internacional, i el fet que el seu treball es publiqués a les revistes científiques més rellevants i influents.

Doctor en Psiquiatria per la Universitat Complutense de Madrid. Catedràtic acreditat de Psiquiatria de la Universitat de Cantàbria. Director del Programa de Psicosis de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla. El Dr. Crespo-Facorro va ser premiat per les seves aportacions en relació amb els aspectes clínics i les bases biològiques de les psicosis, en particular de l’esquizofrènia. Amb els seus treballs desenvolupava un projecte assistencial i de recerca, integrant informació rellevant d’índole clínica, cognitiva i de funcionament sociolaboral. El jurat va reconèixer el caràcter innovador del seu treball, la projecció de futur i la seva orientació específica en recerca translacional.

Doctor en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid. Cap del Programa d’Oncologia Molecular del Centre Nacional de Recerca Oncològica (CNIO). El Dr. Serrano va ser mereixedor del premi pel caràcter pioner i la importància de les seves descobertes fonamentals per comprendre el fenomen de l’envelliment cel·lular lligat a la producció de tumors. El jurat va valorar que havia treballat de manera independent des que va tornar a Espanya i que era un dels investigadors joves amb més projecció en biomedicina.

És llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i Doctora en Economia per la London School of Economics and Political Science i catedràtica a la Universitat de Kent. Ha desenvolupat la seva carrera acadèmica en el Departament d'Economia de la Universitat Carlos III de Madrid.

La Dra. Laura Díaz Anadón és llicenciada en Enginyeria Química amb Alemany (MEng) per la Universitat de Manchester i doctora en Enginyeria Química per la Universitat de Cambridge, màster en Polítiques Públiques (MPP) de la Harvard Kennedy School de la Universitat de Harvard. Actuament és Catedràtica en Política de Canvi Climàtic a la Universitat de Cambridge, és membre ‘bye-fellow’ del College Peterhouse i investigadora del Centre de la Governança de Medi Ambient, Energia i Recursos Naturals de Cambridge (C-EENERG). A més, és investigadora associada del Centro Belfer de Ciència i Relacions Internacionals de la Harvard Kennedy School. La Dra. Díaz Anadón ha estat premiada pel seu treball sobre el canvi climàtic, que combina la recerca fonamental amb el desenvolupament de polítiques públiques per guiar el treball de governs i organitzacions internacionals.

Llicenciada en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Economia pel MIT (Massachusetts Institute of Technology) i ha estat professora a la Universitat de Stanford. Actualment és professora de la Northwestern University en Evanston, Illinois. La seva línia d'investigació se centra en el camp de l'economia de l'energia i del medi ambient. La Dra. Reguant ha estudiat des d’una perspectiva teòrica i empírica el funcionament de les subhastes als mercats elèctrics, en els quals les diferents empreses ofereixen la seva capacitat disponible a diferents preus. També ha desenvolupat una fructífera línia d’investigació en economia mediambiental. En particular, ha estudiat els mercats d’emissions de diòxid de carboni, comparant diferents mecanismes per reduir la contaminació. La seva recerca mostra que les polítiques de competència augmenten l’eficiència de les polítiques mediambientals.

Nagore Iriberri és llicenciada en Economia per la Universitat del País Basc i doctora en Economia per la Universitat de Califòrnia, Sant Diego. Ha estat professora en la Universitat Pompeu Fabra i en l’actualitat és professora de la Universitat del País Basc. La seva línia d’investigació se centra en el camp de l’economia experimental i la teoria de jocs aplicada a l’estudi del comportament social. Un tema destacat en els seus treballs és entendre com raonen els individus en situacions estratègiques quan no han tingut l’oportunitat d’aprendre sobre la base d’experiències prèvies.

Doctorat en l’Operations Research Center del Massachusetts Institute of Technology (MIT) després de cursar una enginyeria a l’Escola Politècnica de París i un màster en Estadística i Economia a l’Escola Nacional d’Estadística i Administració Econòmica (ENSAE) de París. Actualment, és professor agregat a IESE, on ha desenvolupat la seva tasca acadèmica des de l’any 2004. La seva línia d’investigació se centra en el camp de la gestió d’operacions i, en particular, en el disseny i l’optimització de les cadenes globals de subministrament davant la volatilitat de la demanda.

Llicenciada en Economia per la Universitat Carlos III de Madrid i doctora en Economia per l’Institut Universitari Europeu de Florència. És professora a la Universitat Carlos III de Madrid i investigadora associada al Centre for Economic Policy Research. La seva línia d’investigació se centra en la economia industrial i, especialment, en l’anàlisi de la regulació i competència dels mercats energètics. Fabra és un referent internacional en l’àmbit elèctric i destaquen les seves investigacions sobre el disseny de subhastes per generar i distribuir energia elèctrica.

Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha estat professor de la Universitat de Stanford i actualment és catedràtic de la London School of Economics. El jurat va destacar la seva trajectòria d’investigació en el camp de l’economia política, en el qual ha fet importants contribucions teòriques i empíriques a l’economia del desenvolupament.

Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona i doctor en Sociologia per la Universitat de Stanford. És professor de Management al Massachusetts Institute of Technology des del 2005. El jurat va destacar la seva trajectòria d’investigació en el camp de la sociologia econòmica i els seus estudis sobre l’organització d’empreses incorporant l’anàlisi de les xarxes socials, les carreres professionals i la discriminació en l’avaluació del mèrit en les organitzacions.

Doctora en Economia per la London School of Economics (LSE), màster per la Universitat Pompeu Fabra i ha estat economista del Banc Mundial. És investigadora d’ICREA des de l’octubre de 2009 i professora a la Universitat Pompeu Fabra. La seva investigació analitza la importància de les característiques personals i psicològiques dels líders en els resultats de les empreses i els països, que permeten explicar de manera més completa els resultats macroeconòmics i empresarials així com la probabilitat d’observar conflictes.

Llicenciat en Economia i Dret per ICADE i doctor en Economia per la Universitat de Minnesota. És investigador del National Bureau of Economic Research (NBER) i del Centre for Economic Policy Research (CEPR). És director de la Càtedra FEDEA-Caja Madrid i, des del 2007, professor d’Economia de la Universitat de Pennsylvania. La seva línia d’investigació inclou importants aportacions a l’anàlisi macroeconòmica en l’àmbit dels models de creixement, el mercat de treball i la política fiscal, entre d’altres.

Llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i doctor pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). És investigador del National Bureau of Economic Research (NBER) i del Centre for Economic Policy Research (CEPR), i ha estat professor visitant al MIT i a Princeton. Des del 2007 és catedràtic d’Economia de la Universitat de Harvard. Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi dels factors que determinen que les empreses externalitzin i deslocalitzin la seva producció i creïn les seves pròpies filials en lloc de subcontractar amb subministradors locals.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Madrid i doctor per la London School of Economics (LSE). Ha estat professor de les universitats de Toronto i London School of Economics, investigador del Centre d’Investigació en Economia Internacional a la Universitat Pompeu Fabra (CREI) i investigador de l’Institut Madrileny de d’Estudis Avançats (IMDEA). És professor del Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) i codirector del Programa de Comerç Internacional i Economia Regional del Centre for Economic Policy Research (CEPR). Incorpora, per primera vegada, els efectes d’equilibri general i estableix les vies per les quals la concentració industrial es tradueix en diferències salarials entre regions.

Llicenciat en Econòmiques i Dret per la Universitat de Valladolid, màster en Estudis Econòmics pel Col·legi d’Europa a Bruges i doctor per la Universitat de Chicago. Actualment, és catedràtic d’Economia i Estratègia a la London School of Economics i director de la Càtedra McKinsey de la Fundació d’Economia Aplicada (FEDEA). Les seves aproximacions teòriques i empíriques sobre l’adquisició i transmissió del coneixement dins de les empreses, així com la seva aportació al disseny de models sobre la deslocalització en l’economia del coneixement, li van valer el reconeixement del jurat.

Llicenciat en Econòmiques per la Universitat Complutense i doctor per la Universitat Carlos III de Madrid. Ha estat professor a la London School of Economics i actualment ho és al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI). El jurat va reconèixer la seva trajectòria d’investigació en el camp del coneixement econòmic, fonamentalment en els àmbits de l’economia bancària i de les finances empresarials, i el mèrit d’un economista de prestigi que ha desenvolupat la seva carrera docent i investigadora en institucions acadèmiques espanyoles.

Doctor en Econòmiques i Empresarials per la Universitat d’Oviedo i doctor en Sociologia per la Universitat de Yale. Actualment, és director del Joseph H. Lauder Institute, un programa d’investigació i docència que combina l’administració d’empreses i les relacions internacionals. Ocupa la Càtedra Zandman de Direcció Internacional a la Wharton School i és també catedràtic de Sociologia per la Universitat de Pennsylvania. Membre de l’Institut d’Estudis Avançats a Princeton, del Consell Assessor del Departament de Sociologia i de l’Escola de Finances Aplicades. El guardó li va ser concedit per la seva trajectòria d’investigació en el camp de la sociologia econòmica i l’administració d’empreses.

Llicenciat en Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor per la Universitat de Harvard. És professor d’Economia a la Brown University (Providence) i ha estat professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra, professor d’Economia a la Universitat Complutense de Madrid, investigador associat de l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats (IMDEA) i investigador visitant al CEMFI. El jurat va valorar la seva investigació en el camp del coneixement econòmic. Serrano és un líder mundial en el seu camp d’especialització, la teoria de jocs, en el qual els seus treballs l’han consolidat com un dels principals investigadors.

Llicenciat en Econòmiques i Dret per la Universitat d’Oviedo i doctor en Economia per Harvard. Ha estat professor de la Stern School of Business de la Universitat de Nova York i titular de la Càtedra Grupo Santander de Direcció d’Institucions Financeres i Govern Corporatiu d’IESE. Ha treballat en el Fons Monetari Internacional (FMI), la Federal Reserve Bank of New York i el Banc Internacional de Pagaments, i ha estat secretari d’Estat d’Economia. En l’actualitat és catedràtic de Direcció d’Institucions Financeres i Govern Corporatiu a IESE (Universitat de Navarra). El jurat va acordar concedir-li el premi per la seva brillant trajectòria d’investigació en el camp del coneixement econòmic, així com per la seva contribució a l’anàlisi i la formulació d’alternatives que promouen el benestar social.

Llicenciat en Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Filosofia per la Universitat de Harvard. Ha estat professor visitant a les universitats de Harvard i Pompeu Fabra, i professor associat a la Universitat de Yale. Actualment, és professor d’Economia a la Universitat de Colúmbia. El jurat va destacar el seu excel·lent currículum d’investigació en el camp de l’economia del creixement econòmic i va subratllar les seves contribucions al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional. L’àmbit d’investigació de Sala i Martín se centra en les finances públiques, la seguretat social i l’economia monetària i internacional.

David Pérez García, doctor en Matemàtiques, és catedràtic a la Universitat Complutense de Madrid i membre de l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT). Va començar la seva carrera treballant en anàlisi funcional, tema en què va obtenir el doctorat a la Universitat Complutense el 2004. Al 2005 es va traslladar com a investigador postdoctoral a l'Institut Max Planck d'Òptica quàntica, on va començar a treballar en la teoria de la informació quàntica, el seu tema central d'investigació des de llavors. El 2006 va tornar a la Universitat Complutense, on va crear el grup de recerca Matemàtiques i Informació Quàntica, que actualment compta amb 14 investigadors.

Llicenciat i doctor en química per la Universitat de Barcelona. Després de cinc anys duent a terme estudis postdoctorals en el camp de la catàlisi organometàl·lica, el 2008 va iniciar la seva carrera a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ, Tarragona). El 2013, fou promogut a professor associat i tot seguit a professor d’investigació ICREA. Actualment, dirigeix un grup d’investigació de 17 estudiants de doctorat i investigadors postdoctorals a l’ICIQ, Tarragona.

Doctor en Física per la Universitat de Dijon (Francia). Des del 2002, treballa a l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO) en el camp de la nanoplasmònica i des del 2008 és professor ICREA i líder del grup de tinença en ICFO. La seva línia d'investigació se centra en l'estudi de les propietats òptiques de les nanoestructures, conegudes com nano-òptiques. Premiat per les seves contribucions en el camp de la nanofotònica, destacant les seves pinces 'nano' que permeten atrapar i moure partícules tan petites com les molècules i els virus sense modicar-los, amb enormes aplicacions en biomedicina.