Actualitat

Tots som teatre. Parlem amb Juan Carlos Martel, director de la Fundació Teatre Lliure.

En el Dia Mundial del Teatre, hem tingut el privilegi de parlar amb Juan Carlos Martel, referent de les arts escèniques del nostre país i director de la Fundació Teatre Lliure, un dels centres de creació i exhibició escènica més importants d’Espanya. Al costat de la Fundació Teatre Lliure, col·laborem en la programació anual i coimpulsem les Ajudes Extraordinàries a la Creació Carlota Soldevila, beques que impulsen la ideació de projectes de joves talents en l’àmbit teatral. El testimoni de Juan Carlos Martel ens ha permès descobrir les seves influències i referents, així com la seva visió sobre el paper transformador del teatre i la importància de les arts en la societat que vivim.

Avui és el dia mundial del teatre. Per què és important seguir celebrant-lo?

Ara més que mai hem de celebrar que podem trobar-nos de nou en els teatres, encara persistint a una pandèmia mundial i al bell mig d’una altra guerra a Europa.

Quina aportació té el teatre a les persones i en el progrés social?

Sovint s’utilitza el verb “transformar” associat a les Arts Escèniques, i si bé és cert que el teatre de aquesta facultat, no podem oblidar que significa desplaçament de la forma, de modelar-la amb el què veus. El teatre segueix sent el lloc on una comunitat es retrobar per donar un vist i plau, o no, a tot allò que ens passa com a societat. Un espai per tornar-se a conèixer i per tornar a fer present el que oblidem i d’això en diem “representar”. Espai públic per compartir en col·lectiu les nostres històries i a on de segur no ens sentirem mai sols. La millor manera de celebrar-ho doncs, és anant-hi amb la rutina de la necessitat.

Com et vas adonar de la importància del teatre a la societat i a la teva vida, quins referents vas tenir?

Vaig tenir la sort de que algú un dia em va portar i no vaig poder desprendre’m mai més de les capacitats sensorials i emocionals que aquest art em proporcionava. Tots som teatre. El teatre és una virtut inherent a les persones. De ben petits ens agrada cridar l’atenció d’un públic i ja de gran seguim emmascarant-nos diàriament abans de sortir de casa. Escollim què posar-nos i aprenem de les equivocacions. Just com en el teatre. No hi pot haver societat sense teatre perquè la mateixa societat està feta de teatre. Els meus referents son artístics i humans. Tants que no hi caben en un paper, però és cert que en determinats moments vaig anar a buscar volgudament mestres que m’ensenyessin l’ofici. Perquè aquest és un ofici d’artesans més que d’artistes.

Cap a on va el teatre? Què li depara a aquest art?

Si ho sàpigues… a curt termini crec que el què necessitem és tornar a la vora del foc que ens expliquin històries on tots i totes hi sortim. Crec que encara hi ha molt de marge per millorar l’accessibilitat d’aquest art que ha tendit a l’elitisme. Tot i que la base sempre hi serà en l’educació, hem de començar a afegir paràmetres que tenen més a veure amb la salut. Associar teatre amb salut és més adient que no pas amb economia, tot i ser un clar motor econòmic. Crec que hem de tornar a explicar-nos els mites. Però ara en clau del 2022, amb tot el coneixement i els paradigmes que estan canviant. Entre els individus a través dels col·lectius. Sentir-nos part de tota una comunitat, crec que hi haurà una clara diferència entre teatre productiu i teatre creatiu, un associat a paràmetres mercantils i l’altre a paràmetres absolutament socials, educatius i amb una clara tendència a la millora de la nostra salut.