Notícies

L’entrevista de la setmana – “El futur serà quàntic, perquè la mecànica quàntica ens dóna la comprensió i el domini més profund de l’univers”, José Ignacio Latorre, assessor científic de l’exposició ‘Quàntica’ del CCCB

Hem parlat amb José Ignacio Latorre, assesor científic de l’exposició ‘Quàntica’ que acull el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el 24 de setembre.

Què és el que es poden trobar els visitants? L’exposició no està orientada a “ensenyar” mecànica quàntica, ni a mostrar una infinitat d’aplicacions d’aquesta disciplina. La idea directriu és que el visitant surti amb més preguntes que quan va entrar. La profunda càrrega filosòfica de la mecànica quàntica ens porta a reflexionar sobre què és la realitat, què significa mesurar, ens planteja si l’atzar existeix. L’exposició és una immersió salvatge en les aigües dels postulats quàntics.

Com ens afecta la quàntica en el nostre dia a dia? Les tecnologies quàntiques són ubiqües el nostre dia a dia. Tots els ordinadors es basen en física quàntica de semiconductors. Els làsers porten la informació de les nostres comunicacions a través de fibres òptiques. El GPS es basa en rellotges atòmics. La física mèdica explota els raigs X, els PET, les ressonàncies magnètiques. Vivim en un món dominat per tecnologies quàntiques i no som conscients d’això.

Som conscients del paper que juga i jugarà la quàntica en la ciència? La humanitat ha fet assoliments impressionants que després oblida o ignora. No som conscients dels esforços per establir les nostres democràcies, les nostres lleis, el nostre sistema educatiu o sanitari. En aquest sentit, la ciència és un cas extrem. Ens serveix però la tenim apartada en un racó de cara a la paret. L’element transformador més poderós de la història és el coneixement científic a través de les tecnologies que es deriven. Vivim en el confort de segles de recerca. El futur serà quàntic, perquè la mecànica quàntica ens dóna la comprensió i el domini més profund de l’univers. Però molt possiblement seguirem sense apreciar-ho en tota la seva magnitud.

Quin paper juga la tecnologia en la ciència? I… quin hauria de ser? Lacadena de coneixement arrenca amb la ciència. De les lleis bàsiques que descobrim emergeix la tecnologia. Aquesta al seu torn es tradueix en innovació. Per exemple, la física de semiconductors sustenta al transistor i els ordinadors que funcionen amb ell. Amb ordinadors podem crear una companyia de reserves d’hotel, per exemple. La transferència de coneixements entre ciència bàsica i tecnologia, i d’aquesta a l’economia, és un problema mal resolt en la vella Europa. Tot el sistema d’I+D+i hauria de ser més educat, més conscient de la seva estructura global. Un innovador mal informat, no veurà venir un canvi disruptivo que donarà al trast amb la seva idea de negoci. Els estrats han de dialogar i col·laborar. colaborar.

Quin impacte té la innovació en el sector científic? La ciència està en perpetu canvi. Tan aviat com comprenem un fenomen, ens preguntem per un més sofisticat. El saber acumulatiu és impressionant, encara que tan sols estem vivint la infància de la ciència. Només tres generacions d’humans han conegut la mecànica quàntica, enfront de cinquanta mil generacions d’Homo sapiens. El nostre progrés ens ha dotat d’instruments cada vegada més sofisticats. Gràcies a nous sensors quàntics podem ara analitzar ones gravitatòries. La ciència genera la tecnologia que li permet anar més enllà, es retroalimenta.

Quina relació té la ciència i l’art? Quina relació podria o hauria de tenir? Ciència és art és ciència és art… parodiant a Gertrude Stein. Un científic intenta explorar, entendre, s’enfronta a la fulla en blanc, fracassa, torna a començar, es deprimeix, té instants de glòria. No sóc artista, però imagino els mateixos estats  d’ànim en tot creador. No puc concebre la meva vida sense llibres, sense teatre, sense apreciar la pintura, l’escultura, l’art clàssic, el modern. Per a explorar vull nodrir-me de l’esforç d’altres exploradors. L’art i la ciència, per a mi, fonamenten l’essència humana.