L’entrevista de la setmana – “A tots ens agrada sorprendre’ns, recordar, fascinar-nos, veure el mai vist, emocionar-nos, descobrir, que ens impacti una imatge, una veu… I això és just el que ens proporciona la cultura”, Montse Abbad, directora dels UtopiaMarkets

Hem parlat amb Montse Abbad, directora dels UtopiaMarketsmarkets de fotografia, poesia i il·lustració que se celebren durant tres caps de setmana amb l’objectiu d’acostar al públic les últimes novetats. Aquest cap de setmana, del 10 al 12 de maig se celebrarà en Utopia126 el market de fotografia…

©Xavier Torres-Bacchetta

Com va sorgir la idea de crear els Utopía Markets? En una conversa d’amics.  Feia pocs mesos que Quique Camín i Oscar Vallés, els dos socis de Utopia 126, havien fundat la seva empresa i actuaven al mateix temps com a mecenes, cedint espais gratuïtament a projectes culturals de molt diversa índole, cosa que continuen fent.  Volíem organitzar alguna cosa que signifiqués també un suport a la cultura de la ciutat però no tant per la seva vinculació a un projecte concret sinó a col·lectius culturals, per a donar-los major visibilitat. Identifiquem els de Fotografia, Poesia i Il·lustració com tres dels quals estaven vivint un moment únic, en combinar una tradició molt important a la ciutat amb una eclosió de talent emergent. Vam estar estudiant l’activitat que tenen aquests col·lectius, que és enorme, i ens vam proposar crear alguna cosa que no competís amb cap d’aquestes iniciatives, que costa molt esforç posar en marxa i mantenir, sinó que les complementés a totes.  Havia de ser alguna cosa que no existís encara, i que connectés a aquests col·lectius amb un públic que no és l’habitual. I aquest és l’origen.

Després de 3 edicions del market de fotografia i 2 edicions del de poesia i il·lustració, què creus que és el que més valora el públic que visita aquests markets? Visitar UtopiaMarkets és una experiència única en molts sentits.  El més important potser és l’oportunitat de tractar directament amb els autors. Conversar amb ells, descobrir les seves obres, amb el relat personal sobre l’origen e les idees, el seu treball en el desenvolupament, anècdotes… Si un compra, l’obra adquireix tot un altre valor; si descobrirà, o a tafanejar, l’adquireix l’experiència.  Per a col·leccionistes, experts o professionals, és a més una oportunitat única per a descobrir talent i per a sembrar futures col·laboracions, com no ha parat d’ocórrer des de la primera edició.

Però a més el públic valora que UtopiaMarkets és un pla. Un pla d’oci, nutritiu per a l’intel·lecte i per a l’ànima si m’apures, gràcies al mercat en si i a la quantitat de xerrades, projeccions, tallers i activitats que oferim, però a més d’interessant és divertit, permet passejar, conèixer autors, assistir a les activitats, descansar en les zones de descans, menjar, sopar o prendre alguna cosa en la zona gastronòmica…

Quina és la clau per a acostar sectors com la poesia a tots els públics? A tots ens agrada sorprendre’ns, identificar-nos amb alguna cosa o algú, recordar, fascinar-nos, aprendre coses, veure el mai vist, emocionar-nos, descobrir, sorprendre’ns amb nous punts de vista, que ens impacti una imatge, una veu…  Ho busquem constantment, de forma conscient o inconscient.  I això és just el que ens proporciona la cultura. 

Quin paper juga la innovació en aquests tres sectors: fotografia, il·lustració i poesia? Part de la cultura està en la innovació.  Sobretot perquè per a innovar cal conèixer; si no, es correria el risc de repetir.  Un autor important ho és perquè aporta una cosa nova.  Els avanços de les diferents tècniques han ajudat des de les pintures rupestres; en els últims anys la revolució tecnològica permet una experimentació impensable fins fa poc. Però sense el talent la tecnologia no és res en l’art, almenys de moment! Projectes com Berlin alexanderplatz de Roberto Feijoo, les Ornitographies de Xavi Bou, els retrats de llàgrimes de Sasha R Gregor o la recerca de la postfotografía de Joan Fontcuberta, per citar només quatre, no haguessin estat possibles sense la tecnologia, però sobretot són impensables sense el seu talent.  El mateix ocorre amb els Mariscal Portraits, que l’artista dibuixa en un ipad en temps rècord, perquè el que ens continua emocionant i sorprenent és un punt de vista, un tractament del color o dels objectes, una capacitat de síntesi, una visió del detall, una explosió barroca, una observació aguda de la realitat, un retrat dels temps…  Estic pensant, no necessàriament per aquest ordre, en Monstruo Espagueti, en Javirroyo, en Gallardo, en Juliet Pomés, en Flavita Banana…

Què és el que es trobaran aquells que vagin a visitar els Utopia Markets d’aquest any? Alguna novetat en el de fotografia d’aquesta finalitat de setmana? Com hem procurat sempre, es trobaran amb una experiència única. Quant a les novetats específiques de UtopiaMarkets Foto aquest any, hi ha un munt: el 50% dels autors participen per primera vegada; surten les sèries UTOPIA, especialment preparades per al market per cadascun dels autors; incorporem els Photoconciertos, un amb fotos de Lepoldo Pomés& Karin Leiz amb Maurici Villavecchia tocant el piano en directe i un altre, Bajarí, amb fotos de Joan Tomàs i una actuació de flamenc; per primera vegada hi haurà un taller amb models, el que imparteix Erea Azurmendi; Manolo Laguilloparlarà d’història de la fotografia; tres grans fotògrafs: Pep Escoda, Bèla Adler i Dayron Vera estaran simultàniament fent retrats; hi haurà quiosc de premsa, per primera vegada el Marketsurt del recinte i organitza una activitat fora: Retrata’t en l’estació, en Arc de Triomf…