Notícies

#InvestigaciónCientífica – ‘Intensifica’t al Taulí’, programa que promou la recerca

Intensifica’t al Taulí’, programa per promoure la investigació

Juntament amb l’Institut de Recerca i Innovació Parc Taulí impulsem ‘Intensifica’t al Taulí’ un programa de beques dirigit a professionals assistencials d’aquesta institució que lideren projectes de recerca. Aquestes ajudes els alliberen de la seva activitat durant un període de 12 mese per poder dedicar-se a investigar d’una manera més intensiva.

La Dra. Assumpta Caixàs, especialista en Endocrinologia i Nutrició, lidera el grup d’obesitat i síndrome de Prader-Willi, és una de les doctores que ha rebut aquesta ajuda. La seva línia de recerca està centrada en l’obesitat en diferents aspectes com els efectes de la cirurgia bariátrica en la inflamació, la microbiota intestinal o la psicopatología. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui amb més detalls els avantatges de formar part d’aquest programa.
Com ha evolucionat la teva recerca després de participar en ‘Intensifica’t al Taulí’?
La meva recerca ha pogut avançar gràcies a la reducció del 50% de la meva tasca assistencial durant un any, i això significa que he tingut més temps per poder dur a terme els projectes ja començats i que estaven parats per falta de temps. Un aspecte a destacar és l’estada de 5 setmanes en el NYONRC (New York Obesity an Nutrition Research Center) de Columbia University per poder processar dades i elaborar un manuscrit sobre cirurgia bariátrica i microbiota.
Com valores que entitats com la Fundació Banc Sabadell impulsin programes per fomentar la recerca?
És d’agrair que entitats privades col·laborin aportant el seu granit de sorra permetent que investigadors clínics puguin deslligar-se, en part, de l’assistència del dia a dia per poder dur a terme tasques de recerca que d’una altra manera s’eternitzarien per falta de temps.
Quins serien les grans fites a aconseguir en la teva línia de recerca?
Les grans fites en l’àmbit de l’obesitat i la cirurgia bariátrica serien poder trobar factors predictoresde bona o mala resposta a la cirurgia, per poder-los tenir en compte a l’hora de seleccionar el tipus de cirurgia més o menys agressiva en els pacients candidats. Quant a la síndrome de Prader-Willi serien en el desenvolupament d’algun fàrmac específic per a la millora del seu comportament relatiu en menjar i les seves ganes de menjar exagerades.