Notícies

L’entrevista de la setmana – ‘Volem que les obres parlin per si mateixes i qui les vegi pugui tenir un judici sobre el personatge’, Isidro Bango, comissari de ‘Floridablanca, la sombra del rey’

Hem parlat amb el seu comissari, Isidro Bango, catedràtic d'Història de l'Art Antic i Medieval de la Universidad Autónoma de Madrid, perquè ens expliqui més detalls de l'exposició…

Fins al 28 d’abril, el Palacio del Almudí i Sala Verónicas de Múrcia acullen l’exposició ‘Floridablanca, la sombra del rey’ que recrea l’imaginari que il·lustra l’obra de Floridablanca. La mostra reuneix unes 300 obres, entre les pintures compta amb obres de Goya, Mengs, Batoni, Tiépolo, Maella o Bayeu… Només pel nombre de peces exposades pot considerar-se com una de les exposicions més destacades en els últims anys dedicada a Carlos III i al S.XVIII espanyol.

Què suposa per a Múrcia albergar una exposició com aquesta? He tingut l’oportunitat de muntar a Múrcia exposicions de primer nivell. Fa anys aconseguir reunir aquí els quatre exemplars de les Cantigas de Alfonso X així com gran part de les obres més belles sortides del seu escriptori o de tallers de miniatures  excepcionals. Fins al moment cap museu del món va aconseguir una mostra d’aquest tipus.  La que ara ens ocupa torna a posar a Múrcia al capdavant de les grans exposicions que en els últims anys s’han dedicat a Carlos III i la seva època. Tant per la qualitat de les seves peces, l’altíssim interès de la documentació exposada i la brillantor dels recursos digitals empleats. Entre aquests destaca la visió virtual del Salón Carlos III de la Aduana de Barcelona, la reconstrucció de la decoració del antedespacho de Floridablanca, amb un interessant programa iconogràfic de la guerra anglo/espanyola, sense oblidar-nos de la recreació protocol·lari de la jura del príncep d’Astúries.

Per als quals encara no l’han visitat, què es trobaran en aquesta mostra? A més del que s’ha dit anteriorment, tota una recreació de l’imaginari d’una societat i l’activitat política del secretari d’Estat, que governa com un primer ministre i pràcticament amb un poder absolut. Des de l’espionatge, a la producció de la seda, des dels grans projectes il·lustrats a l’organització de la xarxa viària. L’activitat de política exterior, pràcticament, l’últim moment en què Espanya intervé amb enorme protagonisme en l’escaquer internacional.

Què podem descobrir, que ens sorprengui, del Conde de Floridablanca en sortir de visitar aquesta exposició? L’activitat del conde de Floridablanca que en molts casos és el veritable impulsor i creador d’algun dels grans projectes que s’atribueixen a Carlos III.

Com a comissari, quà t’agradaria escoltar d’una persona que surt de veure la mostra? En ser Floridablanca un personatge de llums i d’ombres, m’agradaria sentir que les obres que hem posat davant els seus ulls li han ajudat a comprendre al personatge històric i la seva actuació. Volem que les obres parlin per si mateixes i qui les vegi puguin tenir un judici sobre el personatge. Hem intentat no influir en l’una o l’altra direcció.

Què ha estat el més difícil com a comissari d’aquesta exposició? El més fàcil realitzar el projecte. El més difícil aconseguir que et prestin les institucions les obres que necessites i, finalment, el finançament suficient que permeti desenvolupar el discurs expositiu.   

Com valores que entitats com Región de Murcia, Ayuntamiento de Murcia, Acción Cultural Española i Fundaci Banc Sabadell s’uneixin per a donar suport i fer realitat aquesta mostra? Aquest és un aspecte bàsic si les institucions culturals no fan un pas endavant amb el seu suport no es pot aconseguir gran cosa. Cert que sabent amb quins mitjans es compta des de el  principi, tot és més fàcil. Quan veiem una exposició per a valorar-la és necessari tenir en compte tots aquests supòsits  dels quals vinc parlant al llarg de l’entrevista. Per desgràcia per a la cultura cada vegada són més les institucions que compren paquets complets expositius,  que no són una altra cosa que el que tenen  els grans museus en la tercera planta dels soterranis,  i la passegen per tot el món sota les sigles de la institució i amb un suport mediàtic important., A vegades costa més aquest que el material exposat.

  • GIUSEPPE BONITO
    Don Carlos de Borbón, rey de las Dos Sicilias. 1745