Notícies

L’entrevista de la setmana – ‘L’art i la cultura han de valorar-se per aspectes que no tenen a veure amb una qüestió merament quantitativa, si no amb aspectes relacionats amb la qualitat i l’oportunitat’, José Miguel García Cortés, director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM)

Fins a abril del 2020 es pot visitar la nova exposició que proposa l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ‘TEMPS CONVULSOS. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’. Per a saber més detalls del dia a dia d’aquesta entitat i, especialment, d’aquesta mostra, hem parlat amb el seu director i comissari al seu torn de l’exposició, José Miguel García Cortés.

Com a comissari de ‘Temps Convulsos’, què es trobaran els visitants d’aquesta exposició? Aquesta és una gran exposició amb més de 300 obres repartides en gairebé 2.000 metres quadrats que recull la creació artística d’un conjunt d’artistes, des dels anys trenta del segle XX fins ara mateix, preocupats per que l’art aporti una visió crítica del seu espai i del seu temps. Artistes que amb molt diverses tècniques artístiques ens parlen de la Història (en majúscules) i de les microhistòries (de les petites històries) que conformen la nostra vida quotidiana i que ens ajuden a canviar-la.

Què es vol mostrar a través d’aquesta exposició? El desig fonamental és comprovar com amb un còmic, un quadre, un vídeo o unes escultures, artistes de molt diferents països i generacions ens alerten sobre problemàtiques que no podem obviar. Temes com la memòria social o personal, la violència institucional o familiar, el paper de la societat de consum, la importància del feminisme i de la batalla dels gèneres o, la realitat de la migració i la diàspora en les nostres societats, ocupen les deu sales i ens envien molt diferents missatges que els/les espectadores han d’analitzar, qüestionar i, també, gaudir.

Per a aquells que desconeguin el paper d’un comissari quines són les funcions dels comissaris en una exposició com aquesta? Bàsicament la seva funció se centra en diversos aspectes fonamentals: primer, travar una bona història, jo sempre he dit que el que més m’agrada és contar diferents històries; segon, veure quins són els artistes i les obres d’aquests artistes que millor poden ajudar-nos a entendre el que volem dir; tercer, organitzar el que podríem denominar la posada en escena de les obres seleccionades (una exposició ha de ser un passeig plaent on els sentits i el coneixement s’ampliïn); quart, posar els mitjans perquè les persones que la visitin tinguin les claus, les pistes, que els permetin entendre el projecte; cinquè, organitzar el catàleg; sisè, relacionar-se amb la premsa especialista i generalista perquè ajudin a difondre-ho; setè,…

Què suposa per a l’IVAM poder exposar una mostra com aquesta? És un gran repte i una gran ocasió. Un repte que demostri la capacitat de l’IVAM d’organitzar una gran exposició en els dos sentits del terme: gran de grandària i, sobretot, àmplia de contingut. Una ocasió per a mostrar la riquesa dels nostres fons, demostrar la importància de la col·lecció del museu, evidenciar el gran nombre d’obres fonamentals que posseïm i com les organitzem en un discurs ben travat que aporta elements de gaudi i discussió.

I com a director d’aquesta entitat que compleix 30 anys, com ha vist evolucionar el contingut d’aquesta institució? I l’evolució dels visitants? L’IVAM, com tots els museus del món, ha tingut dies millors i pitjors. Jo crec que ara estem en un moment fantàstic, tenim un gran projecte artístic que ens dóna personalitat i evidència una línia particular que ens allunya de l’homogeneïtzació cultural que preval en el món. Per a veure determinats artistes i visitar determinats projectes cal venir a l’IVAM, perquè tan sols es poden veure aquí. Incrementar el nombre de visitants és una part del projecte d’un museu, però ni la més important ni la més significativa. Les grans obres d’art, llibres, pel·lícules o obres de teatre no han estat, al llarg de la història, ni les més visitades ni les més llegides. L’art i la cultura han de valorar-se per aspectes que no tenen a veure amb una qüestió merament quantitativa, si no amb aspectes relacionats amb la qualitat i l’oportunitat.
Algun desig a complir per al 50 aniversari? Que l’IVAM sigui, com ho és en aquests moments, un museu de referència obligada a Espanya i en el sud d’Europa per a entendre l’art i la cultura del seu temps. I, personalment, que les pròximes generacions valorin el nostre treball actual com una labor que ajuda al museu a consolidar-se com un museu important del segle XXI.