Filòsof, místic i visionari… ‘Ramon Llull. La màquina de pensar’ una exposició que explora el pensament del filòsof

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull l’exposició ‘Ramon Llull. La màquina de pensar’, un recorregut sobre la influència a través dels segles de la visionària obra del filòsof mallorquí. Va morir fa 700 anys però a través d’aquesta exposició es mostren les connexions que existeixen entre Llull i la contemporaneïtat i com el seu model de coneixement és un precedent de les noves tecnologies de la informació.

Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, la mostra dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre el ars combinatòria, el mètode de coneixement inventat per Llull combinant lletres i conceptes, com un precedent.

Activitats paral·leles a l’exposició

Durant el període de l’exposició, el CCCB ha organitzat diferents activitats paral·leles relacionades amb el contingut de la mostra com per exemple:

-Cicle de debats, fins el 4 de desembre.

-‘La màquina de pensar’ en família, es tracta d’un espai de lectura, joc i creativitat de l’exposició, fins el 11 de desembre.

-Conferència ‘Ramon Llull i la dimensió poètica de la realitat’ d’Amador Vega, el 29 de setembre.

-Visita comentada a l’exposició a càrrec del servei educatiu, el 26 d’octubre.

-Presentació de l’estat actual del model filosòfic ‘Globàlium’, a càrrec d’Agustí Rochet, ‘Metaredes interdisciplinars i globals. Una màquina de pensar col·lectiva’, el 3 de novembre.

-Taller d’escriptura amb intel·ligència artificial ‘Què pensen les màquines?’ a càrrec de Fernando Cucchietti i Artur García, el 5 de novembre.

-Col·loqui ‘La màquina de parlar’ a càrrec de Caterina Balcells, Núria Castell i Eduard Elias, el 17 de novembre.

-Taller ‘Misteris de la màgia i l’il·lusionisme relacionades amb Ramon Llull’, a càrrec de Miquel Duran i Fernando Blasco, el 27 de novembre.

 

Filòsof i visionari

Ramon Llull tènia una concepció de la realitat formada per la intersecció de filosofia, teologia, ciència i política; el sistema de pensament que va crear, conegut com Ars magna, interrelaciona totes les disciplines del coneixement del seu temps (astronomia, filosofia, teologia, lògica, medicina, dret…), i el llenguatge que va utilitzar per expressar tot això, el ars combinatòria, és el millor exemple de com posar en relació cusis diferents.

Per reflectir i recórrer tots aquests punts de vistes, l’exposició compta amb obra d’Antoni Tàpies, Arnold Schönberg, Athanasius Kircher, Bernat de Lavinheta, David Link, Francesc Pujols, Giordano Bruno, Gottfried Wilhem Leibniz, Agrippa von Nettesheim, Italo Calvino, Jacint Verdaguer, Jean-Jacques Grandville, Jeongmoon Choi, Joan Desí, Johann Heinrich Alsted, John Cage, Jorge Oteiza, José Luis Alexanco, José María Yturralde, Josep M. Subirachs, Josep Maria Mestres Quadreny, Josep Palau i Fabre, Josep Soler, Juan de Herrera, Juan Eduardo Cirlot, Manfred Mohr, Manuel Barbadillo, Marius Schneider, Miquel Bestard, Moses ben Jacob Cordovero, Nikolaus Joachim Lehmann, Perejaume, Philipp Goldbach, Pietro Mainardi, Rafael Isasi, Ralf Baecker, Ramon Llull, Raymond Queneau, Razen, Rosa Leveroni, Salvador Dalí, Sebastián Izquierdo, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Valère Novarina, William Morris, Yehudá ha-Leví i Daniel V. Villamediana.

ramon-llull-exposicion-cccb-barcelona-1

Ja es pot veure aquest vídeo que recull el testimoni del comissari de l’exposició, el doctor en Filosofia Amador Vega, quie parla de la contemporaneïtat del model de pensament de Ramon Llull i assegura que “Llull creia que tots els sabers estan en xarxa”.