Entrevista de la setmana – “Gran part de la nostra feina és observar i escoltar. Som traductors del que li passa a la gent del carrer. Sent nosaltres mateixos gent del carrer”, Juan Carlos Martel Bayod, director de Teatre Lliure.

Entrevista a Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, ​​1976), nomenat al gener de 2019 nou director de Teatre Lliure.

Quin és el teu principal objectiu pel que fa a el projecte artístic d’aquesta nova temporada? Bàsicament dos igualment importants. El primer a nivell artístic és programar posant la reflexió com a eix central. Crear interès amb la nostra programació i activitat. Intentant ser àmpliament permeables a la complexitat de la realitat que ens ha tocat viure. El segon igual o més important és escoltar a la societat per poder crear la necessitat i així aplicar tres vectors programàtics en què treballem contínuament basats en la cultura, la societat i l’educació on els tres haurien de treballar units en la consecució d’un sol programa de manera que puguem atendre la ciutat de manera sincera i sempre culturalment.

A la inauguració de la temporada 19/20, vas exposar que hi ha una targeta especial per a joves (Generació Lliure) on el preu de l’entrada es redueix a tan sols 9 €. Ha estat eficient aquesta mesura? De quina manera aconseguiu arribar a el públic més jove que, normalment, té menys interès en assistir a teatre? El carnet Generació Lliure, permet a totes les persones menors de 30 anys accedir a tots els espectacles de Teatre Lliure a un preu de 9 euros! Una de les queixes dels joves sempre va ser que el teatre era car … no podem seguir donant-los raons per no venir i això es pot aconseguir programant contingut que li interpel·li i ajudant amb el preu. És cert que hi hauria una tercera manera que seria la més important: educar en la cultura.

Vas subratllar també que “la clau amb els joves és el contingut dels espectacles”. Quin contingut interessa a aquest públic i com detecteu què és el que més agrada? Gran part de la nostra feina és observar i escoltar. Som traductors del que li passa a la gent del carrer. Sent nosaltres mateixos gent del carrer. Tots hem estat joves i fins i tot es diu que en teatre no haguessis de perdre el nen que portes dins. Moltes vegades són els mateixos creadors joves, que n’hi ha i molt potents, els que ja vénen amb uns projectes que responen a les preguntes i que fins i tot generen moltes altres. Nosaltres només hem de donar-los espai. Espai a l’talent jove i a la màxima diversitat.

Quin paper juga el talent jove al Teatre Lliure? El talent és una virtut que si no s’exercita pot arribar a perdre. Un pot tenir talent per a la música i saber tocar un instrument però si no ho exercita i no el toca acabarà perdent la possibilitat d’expressar-se amb ell. És doncs fonamental que el Teatre Lliure com a gran caixa de ressonància permeti el talent créixer i desenvolupar-se i fins i tot permetre-equivocar-se, ja que només amb l’equivocació podem arribar a aprendre i créixer. I això és el que volem al Lliure aprendre i créixer.

Què suposa per al Teatre rebre suport d’entitats privades com Fundació Banc Sabadell que aposten per donar suport i fomentar la cultura? És fonamental el suport privat de la Fundació Banc de Sabadell dins d’institucions com el Teatre Lliure doncs respon de manera increïble a les necessitats socials i educatives sota uns valors que compartim. Fent de valors intangibles com el talent, grans inversions de futur en capital humà i generant un retorn social a l’ajudar a fer arribar la Cultura a qualsevol estrat de la ciutat. La Fundació Banc de Sabadell innova a partir de la feina i de la reflexió que un altre món és possible i aquest món es construeix junts i transversalment. I compartir aquestes paraules que semblen simples no és gens senzill. La Cultura forma part de la comunitat i la Fundació Banc de Sabadell és un pont sòlid per on transitar, assegurant qualitat, recerca de talent, sostenibilitat i exemple de com hauria de ser la societat de segle XXI. Personalment, crec absolutament necessari el suport d’entitats privades en el foment de la cultura ja que suposa retornar i visibilitzar a la societat tot l’esforç que aquesta mateixa genera en el seu dia a dia.