Alfonso Rodríguez de Rivas (Madrid, 2004), que actualment està acabant el grau en Disseny Multimèdia i Gràfic a UDIT, ha estat el guanyador del VIII Premi de Disseny ANFACO, un certamen que compta amb el nostre suport i que s’ha consolidat com una plataforma de referència per al talent emergent en el disseny gràfic.

Aquesta edició ha registrat una elevada participació, amb 203 candidatures de joves de 19 nacionalitats i 26 escoles i universitats. El projecte guanyador, titulat «Todo encaja», ha estat valorat pel jurat per «l’alt impacte visual de la proposta, basada en el contrast entre el blanc i el negre com a recurs gràfic principal».

Aquest disseny protagonitzarà l’estoig de les llaunes que s’utilitzaran en la campanya de promoció del consum de conserves de peix i marisc «Cata la Lata» durant el pròxim any. Consulta les propostes finalistes en aquest catàleg digital.

Parlem amb el guanyador del concurs, Alfonso Rodríguez de Rivas

Alfonso Rodríguez de Rivas ha desenvolupat durant els darrers anys un interès especial per la direcció d’art, el branding, el disseny 3D, el disseny tipogràfic i l’experimentació amb codi, sempre buscant projectes amb una base conceptual sòlida i una estètica atemporal. Recentment va fer pràctiques a Mateo&Co, un estudi especialitzat en comunicació gastronòmica, i ha estat seleccionat, juntament amb el seu equip, als Premis Laus per un projecte editorial desenvolupat durant la carrera.

Què ha significat per a tu guanyar el Premi de Disseny ANFACO?

La veritat és que va ser una sorpresa força gran. Quan et presentes a un concurs com aquest sempre hi vas amb il·lusió i penses que la teva proposta pot funcionar, però mai no esperes realment guanyar.

Per a mi ha significat molt perquè és de les primeres vegades que veig com un projecte surt de l’àmbit acadèmic i té la possibilitat de convertir-se en una cosa real.

Pensar que una cosa que va començar sent una idea al meu ordinador pugui acabar formant part de la vida quotidiana d’altres persones em fa molta il·lusió. També m’ha donat confiança per continuar treballant, continuar aprenent i continuar apostant per idees que potser, d’entrada, no són les més evidents.

Ens pots explicar una mica el teu disseny guanyador i què et va inspirar a crear-lo?

La idea va néixer a partir d’un llibre que tinc a casa del meu pare des de fa anys, La magia de M. C. Escher. Sempre m’han fascinat les seves tessel·lacions, les seves il·lusions òptiques i aquella manera que tenia de construir patrons infinits en què unes formes es transformen en unes altres gairebé sense que te n’adonis.

A partir d’aquí vaig començar a pensar com podia traslladar aquest llenguatge visual al món de les conserves. Em semblava interessant relacionar els animals marins i els productes del mar amb tradicions, personatges o costums vinculats a Galícia.

Així van sorgir tres tessel·lacions diferents, una per a cada producte. Als musclos hi apareix una figura inspirada en les persones que els recullen a les ries gallegues; a les sardines, una figura inspirada en les Maruxainas; i a la tonyina, una dona amb una cistella que representa el costum d’anar al mercat a comprar producte fresc.

El que més m’interessava era que cada llauna tingués una petita història al darrere i que el disseny no es limités a representar el producte de manera literal.

Com va ser el teu procés des de la idea inicial fins al resultat final?

Vaig començar investigant força. Vaig mirar dissenys de llaunes, packaging contemporani, propostes guanyadores d’altres anys i estils visuals actuals per entendre què s’estava fent i què podia aportar jo de diferent.

Després vaig buscar informació sobre els mateixos productes, sobre com es recullen els aliments que després s’envasen i sobre històries, tradicions i curiositats relacionades amb Galícia. M’interessava que els dissenys tinguessin una certa profunditat i que no fossin simplement patrons decoratius.

Quan ja tenia clar el concepte, vaig començar a pensar quin tipus de tessel·lació tenia sentit per a cada llauna. Les sardines, com que són més allargades, em demanaven un patró més vertical, gairebé com files, relacionat també amb la manera com es col·loquen dins l’envàs. Els musclos funcionaven millor amb una repetició més compacta i circular. I la tonyina es va acabar desenvolupant com una mena de trena visual basada en el moviment de natació dels peixos.

Va ser un procés de moltes proves, canvis i descartes fins a aconseguir que els tres dissenys funcionessin per separat, però també com una mateixa col·lecció.

Quin consell donaries a altres joves dissenyadors que tot just comencen?

Probablement els diria que no es deixin portar gaire per les tendències. Ara mateix és molt fàcil obrir TikTok o Instagram i trobar-te vint vídeos sobre l’estil gràfic del moment, les tendències de l’any o el que, suposadament, has de fer per destacar.

Crec que està bé observar el que passa al teu voltant, però intentaria no dissenyar només pensant en això. Per a mi és important intentar anar a l’arrel de les idees i procurar que els projectes siguin tan atemporals com sigui possible. Un disseny ha d’estar ben construït, ben justificat i resistir el pas del temps. No tindria sentit fer una cosa que, al cap d’un mes, ja mires i penses que ha quedat antiquada.

També els diria que investiguin coses que aparentment no tenen res a veure amb el disseny. Qualsevol cosa pot servir per construir una idea: un llibre de biologia, de física, un procés industrial, una dada històrica, una imatge antiga, un article o una curiositat que trobes per casualitat. Moltes vegades una referència que sembla allunyada del disseny acaba sent precisament la que dona sentit a un projecte.

Com valores que entitats com ANFACO-CYTMA i la Fundació Banc Sabadell donin suport i visibilitat al talent jove?

Ho valoro molt, sobretot perquè quan ets a quart i estàs a punt d’acabar la carrera és normal sentir-te una mica aclaparat davant del salt al món professional. Fa anys que desenvolupes projectes, aprens i hi dediques moltes hores, però sovint no saps realment si el que fas té valor fora de la universitat.

Per això crec que iniciatives com aquesta ajuden molt. Et permeten mostrar la teva feina a persones que ja formen part de la professió i veure com la reben. En el meu cas, per exemple, guanyar aquest premi m’ha donat força confiança per pensar que vaig pel bon camí.

També crec que hi ha molt nivell entre els joves dissenyadors, però no sempre hi ha prou oportunitats per donar-lo a conèixer. A més, un suport com aquest, tant per la visibilitat com per la dotació econòmica, pot ajudar molt al principi, ja sigui per continuar formant-te, pagar eines, llicències de programes o simplement sentir que la teva feina està sent valorada.

I crec que també ajuda a abordar un problema que encara existeix a Espanya: la desvalorització del disseny. De vegades sembla una cosa secundària, quan en realitat estem envoltats de disseny constantment, encara que moltes vegades ni ens n’adonem.