Ajuts a la Recerca: coneix els treballs de joves talents que permetran entendre els desafiaments culturals, econòmics o socials

Un dels nostres principals objectius és aportar valor a la societat i generar impacte social a través de l’aposta pel talent. Aquest propòsit es materialitza en els nostres Ajuts a la Recerca, uns ajuts per a aspirants predoctorals de nacionalitat espanyola que estiguin en procés de realització de la tesi doctoral, i orientats a la promoció i el desenvolupament de treballs científics o estades en universitats o centres de recerca, preferentment en camps del coneixement econòmic, empresarial i social.

Cada any entreguem ajuts per a què 15 joves puguin a desenvolupar treballs que ajudin a comprendre els grans desafiaments culturals, econòmics, polítics o socials del nostre temps. Coneix el testimoni i els treballs d’alguns dels joves talents becats durant l’any passat:

Aquest any, han estat altres 15 estudiants els que han rebut una ajuda per desenvolupar la seva investigació. Els seleccionats d’aquest 2023 han estat:

Álvaro de Jesús Fernández – Un model de perfilatge estadístic amb tècniques de machine learning per al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El seu treball amplia la investigació realitzada durant la tesi doctoral sobre perfilatge estadístic amb nous predictors, però amb tècniques clàssiques de regressió. La realització d’aquest nou estudi serà possible a través d’un període formatiu en machine learning aplicat a ciències socials.

Ana Isabel Horcajo – Caracterització d’entitats espacials mitjançant anàlisi multivariant a Extremadura que permeti identificar zones vulnerables en matèria de despoblació. En els últims anys, els desequilibris territorials han anat guanyant importància en provocar dificultats que permetin conciliar la vida econòmica i la habitabilitat en certes zones del territori, sent més significatiu, generalment, a les àrees rurals.

Anna Peñuelas – Gènere, comunicació i mobilitat entre Panamà i Costa Rica. L’experiència dels indis Ngäbe Anàlisi de la migració temporal transfronterera dels indis Ngäbe de Panamà a Costa Rica. Per documentar aquesta mobilitat anual es va realitzar un primer treball de camp acompanyant famílies Ngäbe migrants durant la seva travessia i amb aquest ajut, es realitzarà una segona estada de recerca on centrar-se en les persones que queden a casa i en els reajustos que tenen lloc a la família com a conseqüència de la migració d’alguns dels seus membres.

David Mier – Populisme i independència judicial. Estudi de les relacions que s’estableixen entre el fenomen polític del populisme i els tribunals de justícia. A partir de l’estudi de la dogmàtica, la normativa i la jurisprudència s’elabora un marc teòric que permet comprendre el sentit de les interaccions que sorgeixen entre el populisme i els tribunals, especialment consells de magistratura i tribunals constitucionals.

María Carro – El règim legal dels recursos genètics marins en àrees més enllà de la jurisdicció nacional. En aquesta investigació es pretén estudiar la normativa (escassa) fins al moment, l’acord adoptat al si de les Nacions Unides sobre aquesta matèria el març de 2023 i, especialment, proposar formes de desenvolupament normatiu per protegir aquests recursos i els avenços científics que se’n puguin obtenir.

Marouane Laabbas-el-Guennouni – La implicación de los sindicatos en la protección ambiental como aliados para conseguir la mejora ambiental y la promoción de los empleos decentes. La investigación tiene como objetivo estudiar la participación de los actores sociales en la protección del medio ambiente, especialmente en cuanto a la política ambiental de los sindicatos. Esto se llevará a cabo desde una perspectiva comparativa entre las realidades en la Unión Europea y Estados Unidos.

Gonzalo Preciado – D’Aragó a Letònia: la jota i la cultura aragonesa en els ballets internacionals (1898-1939). El seu objectiu és la incorporació de metodologies avançades i fonts inèdites, que, mitjançant l’anàlisi històric, social i cultural, permetin determinar la identitat aragonesa en el ballet i la dansa de l’Edat de Plata. Això permetrà recuperar, entre d’altres, el ballet Jota Aragonesa de Mijaíl Fokin, una coreografia que porta gairebé un segle perduda, pel que suposaria un avenç per a la Història de la Dansa.

Belén Català – Les polítiques públiques de foment de l’Economia Social: procés de co-construcció, ecosistemes favorables i avaluació i impacte en el territori. L’estudi busca caracteritzar el model d’ecosistemes a la Comunitat Valenciana i la regió d’Emília Romanya, i realitzar una comparativa internacional. S’analitzarà el desenvolupament de l’economia social i els seus elements singulars, centrant-se en les polítiques públiques promotores, catalitzadores i prescriptores, així com en les barreres i elements d’èxit en tots dos territoris.

Jon Rueda – Tecnologies moralment disruptives: Un estudi filosòfic sobre els canvis tecno-morals. Canvien les tecnologies la moralitat humana? Fins fa poc, aquesta pregunta havia rebut poca atenció. No obstant això, els impactes transformadors dels avenços tecnològics en les creences, conductes i codis morals de la nostra societat estan suscitant una literatura acadèmica creixent. Aquesta investigació pretén contribuir al debat incipient sobre els canvis tecno-morals i les tecnologies moralment disruptives, abordant diversos problemes filosòfics i ètics.

Anna Bruch – Consum de pornografia en línia en adolescents: Anàlisi de la dimensió afectivo-sexual i les dinàmiques associades. El consum de pornografia en línia, especialment entre els adolescents, planteja diverses problemàtiques en la dimensió afectivo-sexual dels menors, encara que les dades actuals són encara aproximades. Aquesta investigació aprofundeix en la relació entre ambdues variables, amb un enfocament especial en les conseqüències forenses, com la violència en la parella o sexual. L’objectiu és generar coneixement i desenvolupar eines que permetin prevenir i intervenir en aquestes problemàtiques i en les alteracions del desenvolupament psicosexual dels menors.

Diego Santamaría de la Torre – Cynicism, policy preferences and life satisfaction. La proposta d’investigació pretén centrar-se en l’impacte de les creences sobre la prosocialitat humana en les preferències polítiques i la satisfacció vital. Mitjançant un experiment, s’analitzaran diferents escenaris per augmentar l’evidència disponible, ampliant la investigació realitzada fins al moment en aquesta tesi. L’estada a l’ISTC suposarà un avenç en la millora de la tesi, dotant-la de noves idees i eines.

David Navarro – InteracTEA a l’aula. InteracTEA a l’aula analitzarà interaccions a les classes d’ESO entre adolescents amb TEA i els seus companys i professors. Incloure adolescents amb TEA en entorns educatius generals pot resultar complex, a causa de les seves dificultats per manejar interaccions socials. Es crearà un corpus de gravacions d’interaccions reals a les aules i es durà a terme una anàlisi pragmàtica, basada en la corrent teòrica de l’Anàlisi de la Conversa, per examinar quines poden ser les estratègies pragmàtiques més eficaces.

Dario Serrano-Puente – Essays on Public Finance. Com reaccionen llars i empreses davant de polítiques és un tema actualment molt rellevant, i l’interès també es centra en les metodologies frontereres combinades amb l’ús de rics microdades administratives. S’analitza el comportament dels autònoms davant de canvis fiscals i com poden traslladar els seus ingressos a les seves pròpies corporacions; els efectes de programes d’ingrés mínim en pobresa, ingressos, desigualtat social, inclusió laboral i bretxa educativa, etc.; i els efectes de canvis en impostos sobre la renda per a propietaris de vivendes en lloguer en l’oferta, preus i concentració d’ingressos.

Lucía Villaescusa – Comprendre el simbolisme dels neandertals a la Cova Des-Cubierta (Pinilla del Valle, Madrid). Aquest treball pretén abordar l’estudi del singular registre arqueològic de la Cova Des-Cubierta (Pinilla del Valle), manifestació simbòlica de l’Homo neanderthalensis a través de l’acumulació de cranis d’animals amb cornament de manera recurrent. Amb una perspectiva espacial es pretén comprendre la història formativa del jaciment, distingir el nombre de vegades que els neandertals van realitzar aquesta activitat i aprofundir en les seves característiques. Per a això, es plantegen tres estades breus en centres de recerca d’Espanya i Portugal.

Maria del Mar Esteve Güell – Implicacions dels programes de rehabilitació urbana integral: el cas de Barcelona i París. Aquesta investigació vol analitzar les implicacions dels programes integrals de rehabilitació urbana per conèixer els seus efectes i determinar si estan aconseguint els objectius proposats. Es analitzaran concretament dos programes implementats a Barcelona i París durant el període 2015-2020. A més, s’avaluarà si els mecanismes de control dels seus efectes són suficients per prevenir efectes negatius. L’estudi conclourà amb reflexions sobre la utilitat d’aquests programes i les futures accions per abordar desigualtats urbanes.