Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid, és científica titular del CSIC i investigadora principal del laboratori “Immunometabolisme i Inflamació” al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM) on investiga la contribució de les cèl·lules immunes a malalties associades a l’edat. Ha estat premiada per la seva investigació sobre el paper clau del sistema immunològic en el control de l’envelliment d’òrgans i teixits. En concret, per demostrar un envelliment anticipat a tot l’organisme causat per una alteració en la immunitat cel·lular.

Llicenciada en Veterinària per la Universitat d’Extremadura i Doctora a la Universitat d’Extremadura en col·laboració amb el British Medical Research Council a Dundee (Escòcia), premiada per les seves aportacions per entendre per què l’obesitat causa malalties cardiometabòliques.

Llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat d’Alacant. Doctora en Neurociències, des de 2007 dirigeix el seu propi laboratori i grup de recerca com a investigadora científica del CSIC a l’Institut de Neurociències dins de la Unitat de Neurobiologia de Desenvolupament. La Dra. López-Bendito ha estat premiada per la seva innovadora contribució en el camp de la neurobiologia del desenvolupament continuat mitjançant contribucions pioneres per entendre la formació i plasticitat de les connexions nervioses durant el desenvolupament del cervell, en condicions normals i en models de privació sensorial. La seva investigació pot inspirar el disseny d’eines capaces de reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb dèficits sensorials congènits o adquirits, com per exemple alguns casos de ceguesa.

Arkaitz Carracedo va començar els seus estudis de biologia a la Universitat del País Basc i es va llicenciar en Biologia Sanitària per la Universitat Complutense de Madrid el 2002. Va dur a terme el seu doctorat a la mateixa universitat i va obtenir el títol de doctor al 2006. Després d’una estada de 4 anys en el laboratori de l’Professor Pier Paolo Pandolfi (a Nova York i Boston), Arkaitz va tornar a Espanya el 2010, amb 30 anys, per començar la seva línia d’investigació independent. Porta des de llavors desenvolupant la seva activitat investigadora en CIC bioGUNE, amb el suport inicial del programa Ramón y Cajal i des de 2011 com a professor d’Investigació Ikerbasque.

Llicenciat en Bioquímica i Biologia Molecular, i doctor en Bioquímica per la Universitat de Múrcia. Després d’una primera etapa postdoctoral a la Universitat de Harvard (Estats Units) va passar a liderar un grup de recerca independent a la Universitat de Würzburg (Alemanya) en la prestigiosa posició de ‘Young Investigator Group Leader’. Des de l’any 2014 dirigeix el seu propi laboratori com a científic titular del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia (CNB).

Llicenciat en Medicina per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid. Actualment combina l’activitat científica dirigint un grup d’investigació en el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) amb l’activitat clínica com a cardiòleg intervencionista a l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz. A més, és cap del grup recentment creat CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV). Premiat per les seves aportacions a la lluita contra malalties cardiovasculars.

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigadora ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on lidera un laboratori dedicat a la investigació dels genomes del càncer. Premiada per la seva contribució al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per l’estudi dels genomes del càncer. El seu treball obre nous camins per a la classificació dels malalts de càncer d’acord amb les mutacions que porten els seus tumors i avançar així en la implantació de les teràpies individualitzades més adequades per cada pacient.

Físic i enginyer, investigador d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Ha estat el primer a descriure un nou mecanisme de relacions físiques entre cèl·lules que poden promoure la metàstasi en el càncer. Amb el seu equip, format per unes 15 persones, ha desenvolupat una tecnologia nova capaç de mesurar forces a escala nanomètrica.

Llicenciat en Bioquímica per la Univesitat McGill de Mont-real (Canadà), es va doctorar a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Madrid. Des de l’any 2013 és investigador principal del Laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El jurat va destacar les seves contribucions al camp de les cèl·lules mare. En particular, el premi reconeix el descobriment de la influència del cicle circadià sobre el comportament de les cèl·lules mare adultes. Aquesta troballa té implicacions importants en els camps de l’envelliment i el càncer.

Doctor en Biologia per la Universitat de Cambridge. Líder júnior del Grup d’Investigació de Sistemes Genètics, dins el Programa de Biologia de Sistemes en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona.Investigador sènior d’ICREA. El jurat del premi va reconèixer el Dr. Lehner per la seva brillant i original contribució a la comprensió i predicció de com les mutacions genètiques condueixen a canvis fenotípics. Mitjançant aproximacions pròpies de la biologia de sistemes i l’ús de l’anàlisi computacional, el seu treball ajuda a comprendre les causes de les mutacions genètiques que provoquen malalties i el paper que en tot això hi té l’atzar.

Doctor en Bioquímica per la Universitat del País Basc. Cap de grup del Grup d’Inestabilitat Genòmica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). El jurat va reconèixer el Dr. Fernández-Capetillo per la seva contribució a elucidar l’origen del càncer i, en particular, els mecanismes de dany a l’ADN causats per oncogens. Aquesta línia d’investigació tenia un gran potencial a l’hora de desenvolupar tractaments per millorar les expectatives en diversos tipus de tumors. El jurat va valorar particularment les seves últimes aportacions en la generació d’inhibidors de la quinasa ATR i la seva gran projecció de futur.

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Professor d’Investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Coordinador del Programa d’Oncologia i IP de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). El jurat va destacar la tasca investigadors del Dr. Batlle, centrada en l’estudi de la rellevància i les implicacions funcionals de les cèl·lules troncals intestinals en el càncer de còlon. La identificació i l’estudi d’aquestes cèl·lules contribuïa, de manera decisiva, al desenvolupament de nous i més eficaços tractaments per al càncer de còlon. El seu treball combinava l’ús de sofisticats models animals amb l’anàlisi de mostres de pacients. Així doncs, es va considerar un excel·lent exemple de connexió entre la investigació bàsica i l’aplicació clínica.

Doctor en Bioquímica per la Universitat de Barcelona. Professor de Recerca de l’ICREA. Director del Programa de Recerca Translacional de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIO). El Dr. Seoane se centrava en l’estudi dels mecanismes de proliferació cel·lular i en l’anàlisi de la importància de les cèl·lules mare tumorals en la progressió del càncer. El jurat va considerar que el treball desenvolupat pel Dr. Seoane era un exemple molt rellevant de la importància de traslladar la investigació bàsica a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques en pacients amb càncer i especialment en tumors cerebrals. Les seves investigacions representaven un repte molt important per a l’oncologia actual.

Doctor en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid. És director del Centre d’Enfermetats del Neurodesenvolupament de l’MRC en el King’s College London. El Dr. Marín centrava les seves investigacions en la recerca de les causes biològiques de les malalties mentals, a partir del coneixement del desenvolupament de l’escorça cerebral. El jurat va valorar la seva trajectòria, que el convertia en un dels neurocientífics espanyols amb més reconeixement internacional, i el fet que el seu treball es publiqués a les revistes científiques més rellevants i influents.