Art BS

Mathias Goeritz

Danzig, Alemanya 1915 — Ciutat de Mèxic, Mèxic 1990

El nom de Mathias Goeritz té una significació especial a l’Estat espanyol, ja que, a la dècada dels anys quaranta, va contribuir de manera decisiva al renaixement i la difusió de l’art modern davant l’academicisme que llavors hi imperava. Werner Mathias Goeritz Brunner va néixer a Danzig, entre el nord d’Alemanya i Polònia, i es va doctorar en Història de l’Art a Berlín. Tot fugint del nazisme, a causa del seu origen jueu, el 1941 va passar de França a Espanya i va acabar refugiat al Marroc, on es va casar amb la també fugitiva Marianne Gast. L’any 1945 es va traslladar a Granada, i el 1947 es va establir a Madrid, on va contactar amb l’escultor Ángel Ferrant, amb el qual va compartir la idea de la lliure creativitat, més enllà de les escoles i les tendències establertes, i també l’admiració per l’art primitiu. Els dos artistes es van influir mútuament i, juntament amb Ferrant, Goeritz es va endinsar en la pràctica de l’escultura.

El 1948, Goeritz i Gast s’instal·laven a Santillana del Mar, i allí l’artista va poder conèixer de prop les pintures d’Altamira, les quals el van impressionar de manera decisiva. Amb l’ajuda de Ferrant, va fundar l’anomenada Escuela de Altamira, un centre de discussió, de creació i de difusió de l’art contemporani que va aglutinar i fer reviure el que quedava dels grups avantguardistes dels temps de la República, com ara l’ADLAN (Amics de l’Art Nou), iniciat a Barcelona, però amb extensions a Madrid i a Tenerife. L’Escuela de Altamira va comptar amb la participació de l’editor Ricardo Gullón, els crítics d’art Sebastià Gasch, Eduardo Westerdahl o Rafael Santos Torroella i, entre d’altres, el pintor alemany Willi Baumeister, l’arquitecte italià Alberto Sartoris i la seva companya, la pintora Carla Prina, així com també l’adhesió de Joan Miró, molt reivindicat per Goeritz.

Com a conseqüència del seu discurs d’entrada a l’Academia Breve de Crítica de Arte d’Eugeni d’Ors, en què l’artista alemany va plantejar obertament el refús que patia l’art modern a Espanya, l’Estat no li va renovar el visat perquè pogués continuar residint al país i el 1949 va marxar a Mèxic, gràcies a una oferta d’Ignacio Díaz Morales perquè ocupés la càtedra d’Història de l’Art a l’Escuela de Arquitectura de Guadalajara. Allí Goeritz va crear l’assignatura d’Educació Visual, i va desplegar el seu concepte d’arquitectura emocional, per oposició a l’arquitectura funcional del racionalisme més ortodox. Tot plegat, el va impulsar a la pràctica arquitectònica concebuda com un art total que havia d’incloure totes les disciplines, un concepte que va poder cristal·litzar en el projecte i la realització del Museo Experimental El Eco, a Ciutat de Mèxic, punt culminant de la seva producció. Instal·lat a la capital mexicana des de 1952, va entrar en contacte amb l’arquitecte Luis Barragán, amic de Díaz Morales, amb el qual faria una bona part de les seves realitzacions més importants, com ara la gran escultura El animal, instal·lada als jardins del Pedregal, les Torres de satélite, de l’any 1957, o diverses intervencions en esglésies, considerades els millors exemples d’art sacre del segle XX.

La serigrafia Torres y Esfera, com tantes obres de l’artista, podria ser un homenatge permanent al seu admirat Paul Klee, però també remet directament a les imponents i policromades Torres de satélite, situades als afores de Ciutat de Mèxic, a la carretera d’entrada a la urbanització homònima, pensades perquè siguin vistes en moviment, i també als murs de color gris, negre i groc d’El Eco. A la vegada, aquesta obra connecta amb la resta d’escultura pública de l’inici dels anys seixanta de Goeritz, en la qual agrupava prismes i esferes d’una gran càrrega emotiva, com ara dòlmens, obeliscs o tòtems de clara evocació religiosa i metafísica, però sense un contingut o una simbologia concreta, sinó amb un diàleg amb l’ancestral i l’inexplicable, com una peça més d’un engranatge universal a través dels temps.

  • Mathias Goeritz Puertas a la nada  1971-1975
    Acer inoxidable pintat
  • Mathias Goeritz Torres y Esfera  1989
    Serigrafia
    109 × 76 cm
  • Mathias Goeritz Construcción  1961-1963
    Fusta desbastada, tallada i policromada
    46 × 63,3 × 12,8 cm