Art BS

Francesc Gimeno Arasa

Tortosa (Tarragona) 1858 — Barcelona 1927

Iniciat en l’art als catorze anys a Tortosa, la seva ciutat natal, Gimeno s’instal·là a Barcelona l’any 1880, on alternà el treball de pintor decorador amb la feina en una escola taller. El 1884 es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes sota el mestratge del belga Carlos de Haes, que l’inclinà vers la pintura paisatgista, tot i que també va sucumbir a la influència dels grans artistes del Museo del Prado, Velázquez en especial. Aquest doble vessant es va traduir plàsticament en una pintura entesa d’una manera pròpia i molt personal. Abans de tornar a Barcelona, visqué a Torroella de Montgrí i a Llançà.

Al llarg de la seva vida va treballar molt: pintà teles sobretot de figures i paisatges, i va fer nombrosos dibuixos sobre qualsevol tipus de paper, fruit d’un irrefrenable desig de practicar constantment. Els artistes de la seva generació a Catalunya eren els modernistes, però la seva pintura no resulta adequada a aquesta denominació. Difícil de classificar, ha estat qualificat de postimpressionista amb clares connexions expressionistes, tot i que la seva marginalitat dels cercles artístics i del gran públic indiquen que el seu art no fou entès en el seu moment. Va ser un realista independent, un pintor temperamental que va saber traduir als quadres la valoració de la llum com pocs altres a l’època. Si en les escenes de gènere rebutjà l’estètica per afavorir la quotidianitat, en els seus paisatges fuig de l’anècdota per plasmar la realitat sense cap mitificació.

Durant els primers anys del segle XX, l’artista retratà molt sovint els seus fills petits, Francesc i Josep, habitualment llegint, escrivint o estudiant. La sèrie de quadres que tracten d’aquest tema són dels més aconseguits de la seva producció de figures. Fins fa un quant temps, certs autors havien datat aquesta sèrie en l’última dècada del 1890, ja que pensaven que els fills de Gimeno havien nascut tots durant aquells anys. No obstant això, els més petits van néixer a cavall dels dos segles i, per tant, aquest olis van ser realitzats ja entrat el segle XX. Aquí, Josep, el germà més petit, està escrivint mentre Francesc el contempla atentament. En segon terme, i a l’extrem dret de la composició, la figura femenina bastant desdibuixada i llegint ha estat identificada, per fisonomia i edat, amb la sogra del pintor. A la vista del contundent temperament pictòric que revela, es dedueix clarament que aquest quadre fou pintat durant el període estilístic en què es decantà per una execució molt més incisiva que en la dècada anterior, amb una pinzellada lliure i contraposicions lumíniques en les escenes d’interior.

Al marge de ser un gran figurista, Gimeno es va revelar com la personalitat més destacada de la sèrie de paisatgistes rurals d’aquesta generació i un dels més importants dels moderns pintors independents catalans. Sense intentar buscar un estil personal ni sotmetre’s a cap tendència, s’abocà a una representació crua de l’entorn natural.

  • Francesc Gimeno Arasa Nens llegint (Francesc i Josep)  ca. 1906-1908
    Oli sobre tela
    60 x 100 cm