Ja tenim els 6 projectes seleccionats per a les Residències Interactius?’16 de Medialab-Prado
Medialab-Prado, en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, impulsen les Residències Interactius?’16 amb l’objectiu de donar suport a projectes creatius i col·laboratius de les tecnologies digitals. Es tracta d’unes residències dirigides a artistes, enginyers, dissenyadors, educadors, científics i investigadors de qualsevol àmbit interessats en explorar les aplicacions creatives i educatives de la tecnologia. El jurat ha estat format per Sonia Mulero, directora adjunta de la Fundació Banc Sabadell; Daniel Canogar, artista visual que treballa amb fotografia, vídeo i instal·lació; i diferents membres de l’equip de Medialab-Prado.
Els projectes seleccionats
-‘Birdbots/Soundbots’, de Servando Barriero: es tracta d’una instal·lació que consisteix en una sèrie de robots que interactuen entre ells, a través de l’emissió i recepció de sons. Es podria dir que és un punt intermedi entre una instal·lació àudio multicanal, una escultura ciberpunk i una jungla repleta d’animals sonors. L’objectiu és veure l’evolució del llenguatge amb el qual es comuniquen. En comptes d’usar una xarxa digital, empraran les seves habilitats per sintetitzar i analitzar sons perceptibles per a humans. La interacció humana serà una part de l’anàlisi, ja que el so generat pel públic s’incorporarà en l’anàlisi, podent generar en ocasions una reacció en cadena dels robots.
Birdots/Soundbots, de Servando Barriero
-‘Libre Stitch’, de Raúl Nieves Pardo: aquest projecte és un ‘teler de trapillo’ augmentat, un artefacte per a la fabricació híbrida de teixits. És un teler digital, interactiu i capaç de gestionar patrons complexos de forma amigable per a la usuària. LibreStitch és un prototip ideat per conservar totes les propietats de l’activitat pròpia de la fabricació artesanal mentre s’accelera la capacitat d’aprendre nous punts de costura i es multiplica el nombre de patrons creats o compartits en teixits tangibles. A través d’una sèrie de senzills sensors i actuadors, libreStitch serà capaç de llegir la labor de la usuària i guiar la confecció de teixits de diferents punts.
-‘Madritmos’, de Max Kazemzadeh: és un projecte performàtic interactiu, digital, kinético i de geo-localització, que usa funcions algorítmiques calculades amb una aplicació GPS per a telèfons Android, dissenyada amb la intenció de dirigir a usuàries i usuaris o “passatgeres” i “passatgers” en els seus desplaçaments per la ciutat de Madrid. Aquest prototip emprarà una app que, en agitar el mòbil, guiarà als visitants proposant diferents adreces i distàncies, així com activitats, com per exemple degustar certs menjars o preguntar el nom de la persona que es trobi més propera, i després agitar de nou el telèfon per obtenir la següent directriu.
-‘Biofilia Urbana’, de Vanessa Lorenzo: l’objectiu d’aquest projecte és investigar connexions invisibles entre els entorns urbans i la seva biodiversitat, mapatge de dades, organismes vius i electro-informàtica bàsica/mitjana. Per a això, s’experimentarà amb matèria orgànica, aliments, tecnologia i processos científics, amb la finalitat d’explorar i qüestionar la manipulació de materials biològics en l’entorn quotidià, els cossos i en les cuines. La proposta fa èmfasi en les influències dels nous mitjans, mitjans digitals i electrònics en els organismes vius creant connexions improbables entre metodologies de cultiu d’organismes, la electro-informàtica domèstica i els compromisos artístics contemporanis amb la biotecnologia i la crisi mediambiental.
Biofilia Urbana, de Vanessa Lorenzo
-‘Choreo-Graphic Coding’, de Joana Chicau: es tracta d’un projecte que pretén investigar, a través de metodologies coreogràfiques, el paper de la intencionalitat, el moviment i el contra-moviment en la construcció d’interfícies digitals. La coreografia pot ser entesa com una manera d’obrir portes per qüestionar els entorns dels mitjans que ens envolten i les convencions fixades de les estructures existents. El resultat serà la construcció col·lectiva d’un “codi coreogràfic” que es pugui llegir en interfícies digitals, i que traduirà conceptes i preocupacions temàtiques discutides durant la residència.
Choreo-Graphic Coding, de Joana Chicau
-‘Puredata i Blender aplicats al mapping de petit format’, de Raimon Guarro i Nogues: el projecte es planteja com un taller de caràcter eminentment pràctic en el qual l’objectiu serà la realització col·laborativa d’una peça final de mapping sobre un dibuix bidimensional. Al llarg d’aquest procés els participants seran protagonistes i posibilitadores de l’experiència formativa, aportant i rebent coneixements, metodologies i actituds. Puredata i Blender són dues eines informàtiques que, al seu torn, representen metodologies diferents i complementàries entre si. L’origen del projecte es remunta a la necessitat de trobar o generar solucions viables i funcionals de programari lliure per a l’ajust de projeccions en aquest tipus de projeccions.