Notícies

‘Perdidos en la ciudad’, la vida urbana en les col·leccions del IVAM

Del 18 de maig fins al 4 de juny de 2017, el IVAM de València acull aquesta exposició que reuneix prop de 300 obres: pintures, escultures, fotografies i vídeos d'artistes com per exemple Paul Citroën, Jan Kamman, Lee Friedlander o César Domela.

El títol de la mostra s’inspira en la idea del filòsof alemany Walter Benjamin de “perdre’s a la ciutat” d’una manera deliberada per descobrir una ciutat diferent segons la persona que la recorre. A través de les 300 obres, pertanyents a la col·lecció del IVAM, l’exposició ofereix múltiples visions, diferents espais i vivències humanes que han conformat la vida a les ciutats a l’últim segle. La ciutat pot considerar-se com una de les millors metàfores de la societat contemporània dels segles XX i XXI i aquesta exposició tracta d’ajudar-nos a descobrir com és la ciutat de cadascun o cadascuna nosaltres.

exposicion-perdidos-en-la-ciudad-ivam-valencia-2

Una important selecció de pintures, escultures, fotografies i vídeos, que des d’inicis del segle XX fins a l’actualitat han centrat la seva atenció en el fet urbà. Desde Paul Citroën, Jan Kamman, Lee Friedlander o César Domela, pasando por Walker Evans, Horacio Coppola o Gabriel Cualladó, fins Sigmar Polke, Gregory Crewdson, Hiroshi Sugimoto, Miquel Navarro, Bernd y Hilla Becher o Gordon Matta Clark.

Recorregut temàtic en 10 sales

-Sala 1. Fascinació per les metròpolis: la fotografia té un paper fonamental, les vistes de l’entramat urbà o les perspectives aèries mostren la ciutat en el seu conjunt. Eugène Atget (1857-1927) documenta el París de 1900, William Klein (1928), Lee Friedlander (1934) o César Domela (1900-1992) prenen els gratacels com a elements centrals de les seves obres.

El panfleto, 1929. Equipo crónica. IVAM

El panfleto, 1929. Equipo crónica. IVAM

-Sala 2. Deambulacions urbanes: recopilació de visites, documentades fotogràficament, a llocs banals i despoblats on reparteixen octavillas i anuncis de les seves activitats.

Corrientes esquina Uruguay, 1936. Horacio Coppola. IVAM

Corrientes esquina Uruguay, 1936. Horacio Coppola. IVAM

-Sala 3. Espais banals: viatge conceptual on els edificis i els carrers de la ciutat estan profundament entreteixits, tematizando la relació entre el temps i l’espai. Treballs que contrasten en aquesta sala amb quadres de temàtica Pop com Plein Air N.Y, 1968, de Valerio Adami (1935) o Toda la ciudad habla de ello, 1982, de Eduardo Arroyo (1937).

-Sala 4. Deconstruint la ciutat: a la fi dels seixanta, les deconstruccions són l’eina de treball de molts artistes. El seu tema central és la interconnexió entre la ciutadania i els seus objectes, les seves escombraries, el seu entorn, la seva història o el seu futur.

Photem Series, 1981. R. Rauschenberg IVAM

Photem Series, 1981. R. Rauschenberg IVAM

-Sala 5. Explorant espais: sala on es poden veure els edificis edificis fotografiats per Gabriele Basilico (1944-2013), o l’inventari de construccions industrials de Bernd i Hilla Becher (1931-2007/1961-2007). Aquests últims fotògrafs alemanys recullen l’esperit documental i taxonómico de l’obra, a més de l’obsessió minimalista pel serialismo i la netedat de l’objecte estètic.

Times Square N.Y. 2000. Thomas Struth. IVAM. Depósito Cal Cego

Times Square N.Y. 2000. Thomas Struth. IVAM. Depósito Cal Cego

-Sala 6. Multituds diverses: l’eclosió de les identitats porta amb si la possibilitat de treure al carrer la pluralitat de les formes de vida i concepcions de l’existència de sectors marginats socialment i ocults fins a fa no gaire temps.

Matt + Eric, 1997. Del Lagrace Volcano Depósito Juan Redón

Matt + Eric, 1997. Del Lagrace Volcano Depósito Juan Redón

-Sala 7. Ciutats inventades: Charles Simonds (1945), Miquel Navarro (1945), Hannsjörg Voth (1940) o Per Kirkeby (1938) formulen i creen ciutats inventades repletes de mitologies i significats personals.

-Sala 8. Espais nus: l’anàlisi de l’espai en relació amb l’ésser humà i el transcórrer del temps són dos temes que l’art ha tractat des de mitjan setanta. Per exemple, Cristina Iglesias (1956) combina escala, matèria i distorsió en una sèrie de serigrafies realitzades sobre coure a la fi dels vuitanta i sobre paper, una dècada després, el tema de la qual van ser els espais laberíntics a manera de carrers, edificis i façanes replets de jocs de llums i ombres.

Villa Saboye, 1998. Hiroshi Sugimoto. IVAM. Depósito Cal Cego

Villa Saboye, 1998. Hiroshi Sugimoto. IVAM. Depósito Cal Cego

-Sala 9. Mons estranys: artistes com Anzo (1931-2006) i Juana Francés (1924-1990) i, posteriorment, Juan Muñoz (1953-2001), desenvolupen treballs reflexius i crítics respecte a la condició existencial de l’ésser humà enfront del progrés industrial i tecnològic.

Untitled (Oasis), 2004. Gregory Crewdson. IVAM. Depósito Cal Cego

Untitled (Oasis), 2004. Gregory Crewdson. IVAM. Depósito Cal Cego

-Sala 10. Arquitectures de la por: mostra de diferents construccions i imatges relacionades amb moments de la història com la Guerra del Golf a través de fotografies dels carrers de Düsseldorf i voltants; imatges relacionats amb l’holocaust (camp de concentració, 1982, i Torre de Vigilància, 1984).

Fun House, 1956. Richard Hamilton. IVAM

Fun House, 1956. Richard Hamilton. IVAM