Notícies

“Per tal que la música contemporània arribi al públic, primer cal que tingui una bona salut en àmbits de formació musical”

El jurat de la quinzena edició del Premi Internacional Joan Guinjoan per a joves compositors que atorga l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) ha decidit lliurar el premi al compositor cordovès, Antonio Moral, amb l’obra ‘Aljibe deAbsoluta Complacencia’ seleccionada entre 145 peces amb participants de fins a 37 nacionalitats diferents.

 Descobreix més sobre el guanyador i la seva obra…
 En què t’has inspirat a l’hora d’escriure l’obra guanyadora?

Aljibe de Absoluta Complacencia forma part del cicle d’obres que porto desenvolupant al voltant de la pintura. L’artista plàstic Ismael Moral Jurado i jo, treballem junts en l’aproximació i relació entre les Arts Plàstiques i la Música. El meu interès es troba en l’essència del procés creatiu de l’obra plàstica. Elements com l’energia, l’impuls i la seva relació directa amb el color i l’estructura és el que em serveix com a base per obtenir el material primigeni. I tot està col·locat en un marc temporal, és el que intento articular de manera estructurada.

Què significa per tu guanyar el Premi Joan Guinjoan?

Guanyar el Premi Joan Guinjoan a més a més de ser un honor, em suposa una empenta important a la meva carrera, un salt a ‘escena’ i, al mateix temps, m’ajuda a fer conèixer la meva música i reforçar-la.

Com definiries el so de la teva obra, la teva firma personal sonora?

En el so que busco per a la meva música, hi trobo molt important el color. Aquest a vegades defineix altres paràmetres com l’harmonia i la textura, l’ús de tècniques instrumentals extenses, etc. Per exemple, la combinació d’espais harmònics acotats fa que els paràmetres d’instrumentació i d’harmonia s’identifiquin. Per altra banda, també és vital per mi el discurs. Intento aconseguir una línia estructural clara.

Des del teu punt de vista, quina situació està vivint la música contemporània en l’actualitat?

Crec que la Música Contemporània segueix sent una gran desconeguda, i el que encara és pitjor, inclús en el mateix gremi. Penso que és sorprenent que instrumentistes, cantants i directors d’orquestra encara els vingui de lluny l’assumpte. Penso que el problema recau en què de vegades és difícil fer arribar aquesta música a les aules dels conservatoris per inconvenients en la cessió de drets de música actual, i tal vegada això perjudiqui molt el seu descobriment. O casos com que l’assignatura de Taller de Música Contemporània sigui optativa. No sé si aquesta situació es dóna tot el panorama nacional, però almenys d’on jo vinc, trobo aquesta mancança. Crec que per tal que la música contemporània arribi al públic, primer cal que tingui una bona salut en àmbits de formació musical.