‘La ficció és una realitat per succeir’ obre el cicle d’exposicions en l’Espai 13 de Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró acull el nou cicle d’exposicions ‘Un peu a fora. Expedicions i diàspores’ en l’Espai 13 fins el setembre de 2017, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, amb l’objectiu de proposar una mirada analítica al treball de fins a sis joves  artistes que han treballat en la diàspora.

La primera de les sis exposicions és la de la jove Ana Garcia-Pineda que presenta un assaig expositiu sota el títol ‘La ficció és una realitat per succeir’ en el qual se centra en el dibuix i la narrativa que combina diferents conceptes com la teoria dels mons possibles, el concepte de la veritat dins de la ficció o l’estudi del real a través de l’irreal.

 A partir de narracions visuals i narratives que es combinen amb humor per crear universos paral·leles, Garcia-Pineda aconsegueix mostrar una altra possible realitat…

Més sobre el cicle en Espai 13

Fins a setembre de 2017 es podrà visitar i conèixer les diferents intervencions que acull el cicle:

-Nicolás Lamas (del 17/11/2016 al 08/01/2017): el projecte d’aquest artista peruà se centra, a partir del diàleg entre objectius, imatges i textos, en la realitat com a construcció i les inconsistències que la caracteritzen.

-Momu & No És (del 19/01/2017 al 05/03/2017): el primer trimestre de 2017 serà el torn d’una instal·lació virtual que examina la dimensió simbòlica de llocs que formen part del nostre recorregut virtual.

-Eva Fàbregas (del 16/03/2017 al 30/04/2017): l’artista barcelonina se sumeixi a aquest cicle amb un projecte que parteix de la dislocació de tècniques habitualment utilitzades en màrqueting que permeten activar costums socials.

-Adrià Julià (de l’11/05/2017 al 02/07/2017): en el mes de maig aquest artista proposa una recerca audiovisual sobre les dinàmiques globals a partir de dos fets aparentment independents que acabaran relacionant-se.

-Martin Llavaneras (del 13/07/2016 a l’11/09/2017): aquest artista de Lleida serà l’encarregat de tancar el cicle amb la seva intervenció en la qual contraposa nocions establertes com la idea de naturalesa, paisatge o patrimoni, mentre que apel·la a una interpretació més subjectiva de l’entorn.