Entrevista: ‘Volia ser una dreamer per sortir de la meva zona de confort i dibuixar nous horitzons’

L’objectiu durant les 4 setmanes de durada, és aconseguir un prototip validat de productes tecnològics que aportin solucions a diferents reptes socials. Per això, un equip de mentors especialistes en l’entorn tecnològic i social assessoren a tots els dreamers en el dia a dia.

Hem estat amb la nostra dreamer per saber com està vivint l’experiència Imagine…

En quin projecte estàs treballant a Imagine mSocial?

El repte en el qual treballo ho ha llançat la Diputació de Barcelona i té com a objectiu millorar els serveis socials que els ajuntaments presten a les persones, tenint en compte l’experiència tant del ciutadà que rep el servei com del professional de l’Administració pública que ho presta.

Quins reptes t’has marcat durant aquestes quatre setmanes?

Personalment, m’he marcat com a repte aprofitar aquesta oportunitat que Imagine i la Fundació Banc Sabadell m’han donat per aprendre al màxim tot el relacionat amb la innovació social i l’emprenedoria, per després impulsar el meu propi projecte en aquest camp.

Quan vas enviar el vídeo per convertir-te en dreamer… quins objectius et plantejaves?
Em plantejava la possibilitat de sortir de la meva zona de confort, és a dir, un treball estable amb la seva corresponent nòmina a final de mes i la tranquil·litat que això comporta, per dibuixar nous horitzons com a emprenedora.

I després de superar la primera setmana… com està sent l’experiència? Què és el que més t’està sorprenent?

L’experiència està sent genial. Em sorprèn el nivell de professionalització del programa i les vivències que aporten cadascun dels emprenedors que ve a visitar-nos. Tot el staff i els col·laboradors estan 100% disposats a fer-nos arribar més lluny del que pensàvem que érem capaços i això m’encanta.

El proper 27 de maig presentareu, en el Palau de Congressos de Barcelona, els vostres projectes. Com t’imagines aquest moment?

Espero que la solució a la qual arribem sigui percebuda com a útil i necessària per part de l’organització que ens ha llançat el repte i que, al seu torn, els sorprengui. Personalment, a més, tinc ganes de tenir el “subidón” d’estar en l’escenari amb els meus dos companys d’equip, que són uns cracks i amb els quals és un plaure treballar.