10 joves artistes exposen les seves obres en ART<35 BS 2016
Art<35 BS 2016 és un concurs convocat per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, organitzat per l’Associació Art<35 i que compta amb la col·laboració de la galeria Trama, la Sala Parés i la Fundació Banc Sabadell, amb l’objectiu de seleccionar a artistes per participar en una exposició centrada en la creació jove i donar-los així l’oportunitat d’exposar els seus treballs.
Coneix les 10 obres i els seus artistes
Nico Brunet Martí, de Barcelona, presenta unes pintures que són el resultat de la seva búsqueda per trobar un llenguatge personal que expressi l’efecte del bombardeig informatiu de caràcter violent i catastròfic al que estem sotmesos. Les seves composicions són com a pantalles de gran format on s’acumulen pinzellades gestuals, formes i plànols que al·ludeixen al caos i a la destrucció.
Ana Císcar és una artista valenciana que explora, a través de la seva obra, el valor de la imatge i el seu potencial narratiu. En la sèrie ‘Narració i sabotatge’ s’endinsa en la tensió que prové d’atribuir a la fotografia documental la qualitat de representació fidel de la realitat i contraposar-la al caràcter interpretatiu, de narració construïda, que s’atorga a les arts. Part de l’apropiació de fotografies antigues, d’arxiu i premsa, que trasllada al llenguatge plàstic desdibuixant, recomponent i juxtaposant els originals ampliats. El resultat són pintures híbrides que, si bé conserven l’aspecte de document de la realitat, s’han tornat ambigües. La intervenció de l’artista ha descontextualizado les imatges i, al mateix temps, ha creat discontinuïtats que insten a l’espectador a interrogar-se sobre el sentit del que veu.
Miguel Marina és un artista madrileny que situa en les seves obres el límit entre la figuració i l’abstracció pictòriques. Formen part de la sèrie ‘La trampa del lobo’, un projecte que s’inspira en el paisatge espacial i la seva representació endinsant-se en temes com l’escala, la distància i la llum. Les seves composicions, així com els elements que les conformen, actuen de manera diferent en funció de la proximitat o la llunyania. La superfície accidentada i les diferents qualitats que proporcionen els materials, vists d’a prop es transformen en cossos celestes; en llum i espai, quan ens allunyem d’ells.
Guillermo Ros, de Vinalesa (València), se centra en el paper de la realitat física i de la virtual en la nostra manera d’entendre el món. Les obres que presenta en Art<35 BS corresponen a dues sèries que tracten de l’experiència directa i de la mediatizada a partir d’establir relacions conceptuals entre objectes esculturals i les seves imatges. Així, en aquestes obres, la contraposició entre objecte i imatge es converteix en una metàfora a diferents nivells: la suplantació de la realitat per la omnipresencia de la imatge virtual, la dicotomia natural-artificial, així com la reivindicació d’una mirada crítica en la manera d’entendre la realitat a partir de recuperar l’experiència directa.
José Salguero Llánez, de Madrid, presenta una producció en la qual barreja recursos narratius de la il·lustració, el còmic i el cinema. Les pintures que presenta es fixen en l’agressivitat de la cultura d’entreteniment destinada al públic infantil i juvenil, recorrent a personatges populars del món de l’animació que, a les seves mans, revelen un aspecte sorprenentment pervers.
Carlos Miguel Sánchez, de Càceres, exhibeix una instal·lació en la qual reflexiona sobre la naturalesa de l’objecte artístic, el procés de creació i el paper de l’art. Les seves composicions integren elements de deixalla de la construcció i materials de vida efímera. Taulells, diversos tipus de suports, peces de pladur i canonades li ofereixen l’oportunitat de repensar la composició des dels atributs essencials de la pintura (color i superfície), del dibuix (traç i plànol), de l’escultura i de l’arquitectura (organització de l’espai) descobrint relacions que subvierten els límits entre els diferents llenguatges per crear altres nous.
Tura Sanz Sanglas, d’Ordis (Girona), presenta ‘Florits’, una sèrie inspirada en les flors assecades entre les fulles d’un quadern, i la petjada que deixen, a partir de les quals reflexiona sobre la representació de la realitat. L’artista aprofita la propietat aquosa i transparent de l’aquarel·la per presentar amb gran realisme la qualitat translúcida dels pètals, així com de la taca produïda pels fluids despresos durant el procés de premsatge. En canvi, introdueix un contrapunt a la versemblança de les pintures quan omet el plec de la fulla a partir del com s’explicaria la projecció simètrica de la flor. Aquesta paradoxa dóna una gran ambigüitat a la imatge.
Isabel Servera, artista mallorquina, mostra un treball que sorgeix del convenciment que l’art no té una utilitat concreta, no és essencial i, per tant, és prescindible. En absoldre l’obra de tota transcendència, l’artista queda alliberada d’haver de dotar-la de significat, personalitat o originalitat. Així, pot concentrar-se en la realització i les qüestions que van relacionades amb la pràctica artística, i experimentar amb llenguatges i materials. La repetició de motius, l’ús de recursos no especialitzats, així com la laboriosa execució creen un diàleg que desdibuixa els límits entre les manualitats, l’artesania, la mecanització i l’art, col·locant l’accent en l’automatització.